Història
de FJFS
Inici de la història fallera
del Camp de Morvedre,
dels pobles a la capital
La festa de les falles forma ja part de la idiosincràsia del poble valencià i constituïx un reconegut patrimoni immaterial declarat per la Unesco. Però, eixe grandiós enunciat s’ha fet real perquè el fenomen faller s’ha estés més enllà del Cap i Casal amb una història pròpia i una identitat que traspassa les fronteres de la capital valentina.
El cas de les falles del Camp de Morvedre, plenes de vitalitat i dinamisme, demostra que, més enllà de l’actual potencial associatiu i de l’intens programa, hi ha un passat previ i la consciència de grups de persones que feren créixer el fenomen faller entre el calendari festiu comarcal. Fonamentalment l’escenari fou la capital, però tampoc no es poden oblidar les experiències sorgides al llarg del temps en les poblacions que li donen una personalitat pròpia a les falles del Camp de Morvedre.
La participació dels pobles en el recorregut històric de la festa resulta més important del que pareix. No hi ha més que retrocedir fins a l’origen per a entendre-ho. Així, les recents investigacions han demostrat que la primera experiència fallera va nàixer en un municipi de les Baronies. Ara es coneix que Estivella va ser el primer lloc de la comarca on es plantà un cadafal. La trobada d’un llibret de 1924 va fer que es reescriguera la història festiva. Fins al moment, l’any 1927 era el punt d’inici del fenomen faller i l’espai inicial el Port de Sagunt. Més tard, concretament l’any 1932, se sap que a Sagunt sorgiren els primers cadafals. Tanmateix, la interpretació va canviar l’any 2009, quan una publicació fallera que tenia a casa Concepción Buralla va eixir a la llum. Després, la investigació de Lluís Mesa al voltant d’eixe tema va aconseguir que s’entenguera la importància de la troballa. Va sorgir espontàniament en una localitat i no suplantà el calendari de les festes tradicionals. La primera falla de la comarca, doncs, naix en un nucli rural, de manera puntual i sense competir amb els festejos patronals. Són iniciatives puntuals d’una colla d’amics. Simplement s’inicien ocasionalment a causa de l’existència d’algunes persones enlluernades per un festeig que es consolidava a València.
Portada del primer llibret de falla de la comarca de 1924.
Falla d’Estivella del 1984.
Eixe mateix cas d’Estivella, d’una falla espontània sense continuïtat, va passar a altres localitats. A més, en uns altres casos eixe fenomen faller estigué vinculat a l’escola. Eixos són els casos de Benavites o Alfara de la Baronia. Allí van estar relacionades amb un mestre que les va promoure. A Benavites el 1932 fou José María Cueco. A Alfara, va ser el docent Luis Sanchis el promotor l’any 1936. Com relata la cronista emèrita de la localitat Concha Saura, es va plantar l’últim diumenge de maig, dia de la festa de les Filles de Maria. Fins i tot es va nomenar una “Miss Belleza Fallera”. El càrrec va recaure en Rosa Mora Nadal.
Falla d’Alfara de la Baronia de 1945 (font Concha Saura).
El cas d’Alfara de la Baronia mereix un tractament especial perquè les experiències falleres tenen una gran continuació en el temps. Durant la postguerra, es van plantar falles els següents anys: 1945, 1955, 1957, 1960, 1963, 1965, 1967 i 1970. Encara se’n plantarien més els anys 80. La de l’any de 1945, a diferència de la primera, es plantà amb motiu de les festes de Sant Josep. La comissió va estar presidida per Enrique Herrera Galindo. La falla era un cànter amb una barraca. Cal destacar que en les diferents experiències artístiques falleres va participar l’escultor Luis Bolinches i col·laborà Miguel Zanón en diverses ocasions. Els ninots estaven vestits.
L’inici faller en el Port de Sagunt fou certament distint. Es va originar perquè un treballador de la indústria nascut a Estivella, Antonio Blasco Sanjuán, el seu amic Francisco Cervantes López i uns altres van anar als tallers fallers del Cap i Casal. Allí van descobrir la màgia de la falla. L’esmentat Blasco ja havia participat d’alguna manera en el projecte faller d’Estivella, no se sap si directament o indirectament a través de la seua família. El naixement en 1927 remet a un esdeveniment històric: l’expedient de segregació. Si eixe any es va tramitar la sol·licitud, fou pel fet que hi havia consciència de territori propi i diferenciat entre els habitants del que va ser originàriament un poblat de la ciutat de Sagunt. Este nucli, en aquells anys, necessitava consolidar-se amb una identitat i no tenia un calendari festiu. És a dir, no sols naix per la iniciativa personal d’una colla d’amics sinó perquè la festa actuava com a vertebradora d’un poblat que ja era molt més que això.
Segona falla del Camp de Morvedre plantada l’any 1927. La fotografia va estar dedicada per un dels fundadors, Antonio Blasco, al seu germà.
A la part antiga de Sagunt l’inici faller fou distint. Existien persones apassionades per la festa, aficionats a la literatura popular reflectida en els llibres i sobretot una entitat on tots eixos sentiments festius es podien conjugar: la Societat Vitivinícola. Hi havia un calendari festiu tradicional molt consolidat. La realitat era diferent, com així es va demostrar posteriorment en el temps. No sols va ocórrer en els anys 30 amb els primers cadafals, sinó en els anys 50 quan es consoliden les comissions falleres. A més, es partia d’un fet: hi ha consciència de barri. L’evolució, doncs, no va estar la mateixa. A tot açò cal afegir la importància que en els anys 30 van tindre les falles infantils. Un tret que l’aproximava a allò que estava passant en els nuclis rurals de la comarca.
Portada del llibret de la falla “La Saguntina” de 1959.
Entre els esdeveniments fallers cal tindre en compte també el naixement de les primeres falles infantils l’any 1935. D’aquell any s’ha conservat el llibret. Se sap de l’existència d’una comissió a Sagunt ciutat i una altra al Port, en gran part gràcies al suplement infantil “Los Chicos” del periòdic “El Mercantil Valenciano”. La del Port de Sagunt s’anomenava “Teodor Llorente”. La Junta estava constituïda per: José Sales (president), Juanito Pérez (tresorer), Vicente Sales (secretari) i Tomasa Cosín i Pepita Barceló (vocals). Es coneix que la Fallera Major era Otilia Pérez, la Bellesa Fallera Pepita Pinilla i les dames d’honor Encarnita Cabaña i Encarna García. El cadafal estava presidit per la fàbrica dels Alts Forns. Es dedicava a la problemàtica específica d’aquella zona de Sagunt. L’altra falla es titulava de “Molvedre”. S’ubicava en la que llavors es deia plaça Galán i García Hernández (actual plaça de Salvador). En la Junta Directiva estaven: Francisco Peris (president), Andres Bobustiano (vicepresident) José Carot (secretari), Antonio Martínez (vicesecretari), Miguel Beltrán (“Bolsero”) i Manuel Ramón Marco i José Navarro (vocals). La comissió femenina la constituïen: Lola Blasco (presidenta), Vicenta Roche (vicepresidenta), Amparo Torres (secretària), Josefina Palanca (vicesecretaria) i Amparo Pellicer (”Bolsera”). L’esbós de la falla era una alta columna ubicada en un cadafal que fou substituïda per una escala per on pujaven diversos personatges.
Comissió infantil de Sagunt de 1935 (El Mercantil Valenciano).
Falla infantil plantada a Estivella l’any 1988.
Portada del llibret de la falla de “Molvedre” de 1942.
Però retornant a les aventures falleres en la comarca, s’ha d’afegir el cas d’Algímia d’Alfara en els anys 50. Són comissions que sorgiren espontàniament i que no tingueren continuïtat. La primera és de l’any 1950. Se sap que el fuster era Salvador Such i el pintor José Garriga. En l’any 1957 se’n plantà una altra. Es coneix que el llibret fou escrit per José Molina amb la col·laboració de Luis Diago.
Una altra localitat on sorgiren experiències falleres és Quartell, concretament en 1970 i 1971. En el primer any, es plantaren dos falles: una a la plaça de l’Ajuntament i l’altra al carrer Major. Eren iniciatives populars. La de l’any 1971 va estar dedicada a un coet espacial. Incloïa crítica local i comarcal.
En eixe moment, va sorgir la iniciativa fallera a Gilet. A diferència d’unes altres, esta va tindre continuïtat fins a l’actualitat. Tot va iniciar-se quan un xiquet va realitzar amb caixes de cartó de la drogueria de son pare, Alfonso Ros Sancho, la Torre Eiffel. No era casualitat que el primer cadafal nasquera allí, ja que el botiguer coneixia la professió dels artistes fallers. Així que en aquella tenda s’organitzà la comissió fallera. Des de llavors no ha deixat de plantar, a excepció dels anys 1984 i 1986. La falla d’aquell 1971 es dedicà a les fonts de la població. LA Fallera major fou Emilia Salvador Alfonso i el president Herminio Sánchez López. L’artista que plantà fou Antonio Panzuela Santiago.
Portada del llibret de la falla de de Gilet 1976.
Aquell any també les falles a Sagunt visqueren un moment especial amb la constitució de la Junta Local Fallera que es faria efectiva realment en l’exercici 1972/73. El primer exercici en la qual va actuar fou el 1972/73. Però eixa seria una altra història.
Finalment, en este recorregut per la història de les falles comarcals cal tindre en compte les sorgides a Faura. Va ser l’any 1994. La fallera major fou Maite Queral Nicasio i la fallera major infantil Bárbara Doménech. La proclamació se celebrà el 3 de desembre del 1993.
Cronista oficial d’Estivella