Els inicis de les festes falleres a Sagunt se situen en 1926 quan dos amics, Antonio Blasco Sant Joan i Francesc Cervantes López, residents al Port de Sagunt expressen el seu desig de conéixer de prop el món de les falles i visiten diversos tallers de la capital del Túria. En una d’aqueixes visites es porten un “olla i un Bunyol” que planten al carrer i cremen el dia de Sant Josep. El resultat: un grup de veïns dels carrers Llibertat, Luis Cendoya i altres s’agrupen i inicien el que serà la comissió fallera que plantara la primera falla saguntina.

1945. La comissió fallera “plantà” el seu monument al carrer Luis Cendoya, en el moderm nucli de la població.

1945. La comissió fallera “plantà” el seu monument al carrer Luis Cendoya, en el moderm nucli de la població.

La primera falla se “va plantar” al Port de Sagunt, al carrer Poeta Llombart, enfront de l’actual número52, gràcies a la tenacitat i treball d’Antonio Blasco, Francisco Cervantes, Àngel Xirivella, Bautista López, Antonio Pérez, Àngel Gavarda, Pedro J. Redàs, Pascual Gómez i Vicente Rams. Es reunien l’eixida de fàbrica i entre tots van construir els “ninots” amb els vestits cosits per les dones. De Francisco Cervantes eren les crítiques i els esbossos.

El naixement de les falles a Sagunt coincidix amb l’intent segregacionista per part d’un grup de veïns del Port de Sagunt, els qui, en 1927, pretenen constituir-se en municipi independent del seu capital municipal.

En 1982 se va “plantar” la primera falla en el nucli antic de la ciutat de Sagunt. La comissió fallera va tindre els seus origens, un any abans, en la Societat Viti-vinícola Saguntina. Un avió simbolizava l’arribada del nou regim republicá. Unes columnas simbolizaven l’economia, el treball, la música, etc. Els ninos al-lusius al treball van ser indultats i regalats a l’alcalde de la ciutat, Joan Chabert i Bru.

En 1932 se va “plantar” la primera falla en el nucli antic de la ciutat de Sagunt. La comissió fallera va tindre els seus origens, un any abans, en la Societat Viti-vinícola Saguntina. Un avió simbolizava l’arribada del nou regim republicá. Unes columnas simbolizaven l’economia, el treball, la música, etc. Els ninos al-lusius al treball van ser indultats i regalats a l’alcalde de la ciutat, Joan Chabert i Bru.

La falla al·ludia a l’estat d’abandó dels carrers del Port de Sagunt. Presidia el monument la figura d’un laminador sobre la banya de l’abundància, del que eixien els ferros laminats que representaven l’orgull dels habitants del Port de Sagunt. S’al·ludia a l’escorxador que estava situat en aquest carrer i que per les seues emanacions pertilents era intransitable. La plaça del Mercat quan queien quatre gotes es convertia en una llacuna.

“En las esquinas de la base habían cuatro grandes cornetas de pregonero municipal, y rodeando la parte alta muchas orejas de dos palmos porque en esta calle no se pregonaba ningún bando municipal.

Falla “La Taronja“. Se va “plantar” en la Glorieta en 1967 i 1969. La Comissió la formaven un nombrós grup de treballadors, dels dos nuclis de població, dels magatzems de confecció de taronja de la ciutat.

Falla “La Taronja“. Se va “plantar” en la Glorieta en 1967 i 1969. La Comissió la formaven un nombrós grup de treballadors, dels dos nuclis de població, dels magatzems de confecció de taronja de la ciutat.

En los lienzos se criticaba el abandono de las calles llenas de basura, cuyo carro se llenaba tanto que hacía un reguero de basura por donde pasaba, así como la competencia de los dos propietarios de autobuses que se disputaban afanosamente el viajero cuando estaban ambos empresarios en la plaza o parada de autobuses”.

Setmana fallera. Era en els anys 50 del segle XX. Un grup de fallers de Port de Sagunt portant rams de flors desfila seguides per la comissió.

Setmana fallera. Era en els anys 50 del segle XX. Un grup de fallers de Port de Sagunt portant rams de flors desfila seguides per la comissió.

(J. Senent Llácer. El Puerto. 1955).

La primera falla va tindre el seu “llibret”, de desconegut autor, on es relata la “esplicasió i relasió de la Falla del carrer del Poeta Llombrat. Port de Molvedre. 1927″. Interessant quadernet de 16 pàgines subvencionat, com és habitual, pel comerç del barri El “llibret” Està dividit en quatre parts: Preambul, Relasió, Esplicació y Despedida.

En 1983 la comissió de la falla “Els Horts“ va ofrenar, per primera vegada, a la Mare de Deú dels Desamparats en la seua própia ermita del carrer Major, en el nucli antic de la ciutat.

En 1983 la comissió de la falla “Els Horts“ va ofrenar, per primera vegada, a la Mare de Deú dels Desamparats en la seua própia ermita del carrer Major, en el nucli antic de la ciutat.

En 1930 Carmelo Roda construïx el monument faller per a la comissió del carrer Teodoro Llorente. En aquella ocasió es dedicarà a les millores urbanístiques, aigües, enllumenat, etc. de Port de Sagunt. Segons l’esbós que es conserva a l’Arxiu Municipal, l’artista reflexa la necessitat de solucionar els problemes de l’aigua potable. Una gran sénia muntada sobre una moneda de “duro” de plata és accionada per un usuari que espera l’arribada del preat líquid. Junt amb el fanal un portsagunti es parix amb un cresol.

Quan Vicent Andrés Cerveró proposava a la Sociedad vitivinícola Saguntina “plantar” una falla a la ciutat en 1932, al Port de Sagunt ja s’havia consolidat aquesta tradició que iniciaran els aprenents de fuster de la capital del Túria. Quan a Sagunt-ciutat es pensava plantar una falla, la primera de la seua història, al Port de Sagunt era ja tradicional que, almenys, una comissió d’entusiastes fallers oferiren als seus veïns aquests monuments de cartó i fusta. La falla de 1931 plantada a l’encreaument dels carrers Luis Cendoya i comte de Romanones estava dedicada al desig de segregar-se el Port de Sagunt. En aquella ocasió la idea de la segregació, després del fracàs de 1927 i posteriors intents, no s’havia oblidat, es mantenia viva en el sentir d’alguns habitants del Port de Sagunt.

Durant alguns anys la Parroquia de San Joseph “plantà” la seua falla. Antonio Cosin Mares va aportar els seus coeixements artistics. Els monuments eren construïts pels propis veïns d’aquell barri de Port de Sagunt. En la foto, la falla de 1987.

Durant alguns anys la Parroquia de San Joseph “plantà” la seua falla. Antonio Cosin Mares va aportar els seus coeixements artistics. Els monuments eren construïts pels propis veïns d’aquell barri de Port de Sagunt. En la foto, la falla de 1987.

El motiu monumental de la falla de 1931 era un molló de separació de termes, amb el escudo del nuevo poblado levantino, Algunes crítiques i un Mercuri que representava el progrés i el comerç i que els regidors de la Ciutat van considerar un insult, per la qual cosa van prohibir el muntatge d’aquella falla.

En 1932, se “va plantar” la primera falla a Sagunt-ciutat. En 1931 Vicente Andrés Cerveró proposava organitzar les festes falleres en la Sociedad vitivinícola Saguntina. La proposta va ser acceptada i així, d’aquesta forma, s’inicien les festes falleres a la ciutat. La primera comissió la presidia el mateix senyor Andrés Cerveró, formant part activa els socis: Francisco Casañs, Ramón Palanca, Miguel García, José Báguena, Joaquín Peña, Manuel Martínez, Amadeo i Francisco Ribes, Ramón i José Lluesma.
La seu de la primera “comissió″ es va establir al “Bar de Bono”, llançant-se des d’allí els fallers al carrer per a iniciar “l’apunta”, disparant-se una traca de cent metres i sent acompanyats per la “xaranga”. Les quotes es van establir en tres categories: cinc, deu i vint-i-cincs cèntims setmanals.
Pròximes les falles de 1932 es va donar un ball en el desaparegut “Cinema Sagunt” l’empresari, senyor Villalba, va oferir la sala gratuïtament. Per votació popular va ser elegida “bellesa fallera” la senyoreta Consuelo Alcamí, amb escàs marge de diferència sobre Josefina Rojas, per la raó de la qual es va acordar el nomenament d’ambdós en aquella ocasió.

El “monument faller” es va construir en uns tallers del Port de Sagunt, sent els seus artistes Antonio Blasco i Francisco Fernández. La falla va ser transportada a la ciutat antiga sobre dos bateas cedides per Altos Hornos del Mediterráneo, S.A.

La història va ser el tema triat per a la primera falla de Sagunt-ciutat. La invasió dels cartaginesos i la segona Guerra Púnica. D’un gran llibre eixien flames que aconseguien més de quinze metres d’alçada, rodejades d’un castell. Les figures eren saguntins que es tiraven al foc, altres morien a mans dels cartaginesos. Capitells amb al·legories representant a la indústria, l’agricultura, el comerç, la música i un avió, a gran grandària, que simbolitzava l’arribada del nou règim republicà, completaven els temes d’aquella primera falla.

La falla se “va plantar” en el Camí Real, enfront de l’Ajuntament, enfront dels mítics comerços de Caruana, la Palma, Peña, etc. Les al·legories del treball van ser indultades i regalades aleshores alcalde Juan Chabret Bru. L’autor del llibret del què conté la falla el va redactar un poeta saguntí, Manuel Graullera, millor conegut com Nelo Caguetes.

La dolçaina i el tabal, Així com el cant de les albades, formen part indissoluble de la quasi centenària festa fallera saguntina.

La dolçaina i el tabal, Així com el cant de les albades, formen part indissoluble de la quasi centenària festa fallera saguntina.

La música tradicional valenciana no podia estar absent en la Setmana Fallera saguntina.

La música tradicional valenciana no podia estar absent en la Setmana Fallera saguntina.

Les falles infantils es van iniciar a la ciutat de València en 1874, però serà als anys 30 del segle següent, quan s’abandona l’antiga tradició d’arreplegar trastos velles i fustes que eren arrossegats amb una estoreta velleta. Els xiquets comencen a imitar als seus majors reproduint les falles grans a grandària reduïda i en molts casos, com diu El Fallero de 1936, superant en gràcia i enginy a les grans.

La premsa dels anys 30 es va fer eco de l’increment de les falles infantils. Pel Pensat i fet de 1933 sabem que la majoria de les comissions falleres comptaven amb la seua comissió infantil, i fins i tot amb “Bellesa Fallera”. La revista El Fallero critica la proliferació d’aquestes falles i la insistència dels xiquets demanant la voluntat per a la falla. La revista El Bunyol en el seu número de 1936, donarà a conéixer a la “Miss Fallera Infantil”. Pensat i fet de 1935 va publicar 12 esbossos de falles titulant-los Pensat i fet infantil. La publicació que d’alguna manera va aglutinar al xicotet món faller dels xiquets va ser el suplement del Mercantil Valenciano, “Los Chicos”, edició setmanal que va dedicar gran atenció a les falles infantils de València i altres ciutats de la seua província.

Al novembre de 1929 el diari El Mercantil Valenciano va iniciar la publicació del suplement infantil “Los Chicos” que molt prompte va iniciar la publicació de les fotografies de les comissions i esbossos de les falles infantils, no sols de la capital, sinó dels pobles i ciutats on se “plantaven” els xicotets monuments fallers, Sagunt entre altres. De les falles infantils saguntines es va fer eco en diferents números, com ara vorem.

En l’exercici de 1934-1935 la comissió fallera infantil Pacheco-Sant Miguel, de Sagunt, “va plantar” el seu monument al carrer Pacheco (Camí Real). La comissió la formaven; Salvador Blay, president; Santiago Bru, vicepresident; Enrique Camarelles, secretari; Enrique Gironza, vicesecretari; Enriqueta Collado, presidenta; Elia García, vicepresidenta; Lolita Graullera, secretària; Juanita Collado, vocal. Asunción Ordaz va ser anomenada bellesa fallera i Amparito Camarelles dama d’honor
També en l’exercici 1934-1935 se “va plantar” a la plaça del Salvador la falla infantil “La Colilla”. La creació d’aquesta comissió va partir de la Sociedad Vitivinícola Saguntina. La comissió la presidia Pedro Lozano i formaven part d’ella; José Carot, vicepresident; Andrés Robustiano, secretari, Vicente Blasco; vicesecretari, José Bono; tresorer. José Navarro, Vicente Villar, Manuel Lozano i José Escrig, vocals. Les belleses falleres eren Paquita Tapia Cerezo i Marina Tort.

EMILIO LLUECA I ÚBEDA